Marcador pobre, reflex d’un partit en el que ningú dels dos equips ha oferit la seua millor cara, i que s’ha endut el Vallada per ganes i confiança, a més de necessitat.
Primera part amb alternatives per als dos equips. Després d’uns minuts inicials en els que cap dels contendents s’ha fet amb la pilota, l’equip local ha agafat el control del mig del camp gràcies a una línea medul•lar molt avançada, que jugant entre les línies de l’Antella, ha aconseguit crear algunes ocasions de perill.
A costa d’un gran desgast físic per part dels centrals d’Antella, el marcador es mantenia a zero a pesar de les constants temptatives del Vallada, que no aconseguia aplegar amb claredat
David en dues ocasions respongué bé en l’un contra un salvant el que haguera suposat el primer gol, i Tito desbaratà l’oportunitat més clara de tot el partit, al traure baix dels pals un xut del davanter rival quant el porter ja estava superat.
A l’altra porteria, els interiors desapareguts per la falta de balons des de darrere, deixaven excessivament sol un Joan que buscà bé els balons a la llarga. Amb la incorporació de Marcos i Sergio Juan des de darrere, l’Antella tingué les seues opcions en alguna jugada embolicada que haguera pogut acabar en gol.
La primera part arribà al seu final, i si bé l’equip no havia mostrat bon joc, si que es mostrava seriós i ben plantat en el camp.
La segona part no tingué color. El Vallada eixí molt més agressiu i motivat, esborrant el mig del camp de l’Antella, que poc més pogué fer que intentar defensar el marcador. Els groguets donaren el baló literalment, amb nombroses errades i pèrdues de baló en la medul•lar. Els mitjos acusant el cansanci, es vegeren forçats a ajudar en defensa, deixant excessivament sols Eloi i Javi, que poc podien fer davant una defensa ben organitzada que no donava opció en els balons llargs.
Amb aquest panorama el Vallada començà a aplegar amb més claredat, fins que una desafortunada acció, en la que una obstrucció de l’àrbitre féu perdre el baló a l’Antella, propicià un contracop ràpid dels locals que acabà amb un gol, que premiava més la il•lusió que els mèrits futbolístics.
Ací acabà la història del partit. El Vallada continuà aplegant i perdonant ocasions molt clares, que hagueren pogut suposar una diferència major al marcador, mentre que un tir llunyà de Javi Xixeta que s’estavellà al travesser fou l’única aproximació de l’Antella en tota la segona part.
A la fi del partit, la sensació de que s’havia perdut una bona ocasió per demostrar que la diferència de qualitat amb els equips de dalt no és la que reflexa la taula de classificació.
Alineació: David, Escandell ( Maradona 45 min ( Manos 85min)), Rafa, Borja, Tito, Cerdà, Xavi, Marcos, Sergio Juan, Teo (Eloy 45min), Joan (Javi 60 min).
-
2 comentaris:
Supose que és remarcable el dubut de Tito en el lateral esquerre. Un jugador que pot aportar força possibilitats sobretot en una zona del camp en la que estavem necessitats després de les baixes de Víctor, Part...
A més, si l'ambient de l'equip i del vestidor el convencen...pot ser un jugadors per a molts anys...
Pareixia difícil superar la importància de la generació del 81 i sobretot del 82 en l'equip...però amb Javi Xixeta, Eloy, Miquel i Joan, Tito, Marcos o Borja el futur està asegurat.
A pensar en l'Anna.
Ie tiooooooo! caguen deu se'n van els de dalt!! Home jo enguany no estic vegent-vos molt, però supose que el nivell del grup haurà pujat un poc amb el vallada, el moixent... però no pot ser que tots els anys esteM (m'incluixc) amb tantes esperances de fer una temporada que ens faça somniar amb la primera regional, i que a estes altures lluitem per el 5t o 6t lloc. De vegades, i repeteixc que jo enguany ho veig desde fora, pareix que ens falte un poc d'actitud, en el bon sentit. No hi ha que eixir a jugar i au, hi ha que eixir a guanyar, mossegant, encara que després el dilluns ningú siga persona... L'actitud porta concentració, i la concentració seguretat defensiva, pressió dels de davant, velocitat a les bandes (tenim les millors de la categoria, per a mi, sense dubte),i garra i toc al mig del camp. I amb açò no hi hauria ningú que guanyara a la UD Antella.
Així que hi ha que mentalitzar-se, deixar-se de tonteries i posar els ous al camp. Imagineu-se la sensació que tinc jo estant últim del meu grup, i amb 12 gols i 8 assistencies d'un total de 22 gols que portem al rafel, quan perdem tots els partits. La diferència es que al meu equip hi ha actitud i ganes, però un 90% no ha jugat mai a futbol. A l'Antella sí, han jugat tots, i son TOTS uns màquines.
Si a algú li ha molestat algo del que he dit... ho senc, però és el que pense i sabeu que no diria mai res en contra de vosaltres
Ens vegem a la pretemporada joves...
Publica un comentari a l'entrada