I ja en van tres...

3 punts més, i ja en van 9 seguits... És el més destacat d’allò que intentà ser un partit, a pesar de la intervenció de cert individu que s’empenyà en fer-se protagonista i ho conseguí.

Fosc i embolicat...es la millor manera de definir el joc en els primers 45 minuts. 45 minuts en els que l’Enguera ens bombardejà a balonades, que per ganes i força els seus davanters conseguiren convertir en alguna bona ocassió de gol en els primers instants de partit. Mitja part en que l’Antella era un voler i no poder.
Sabíem la manera de guanyar un partit i ho intentarem. Baixar el baló, fer-lo correr ràpid...però som humans i cometem errors, i per això no ens podem tirar en cara que no conseguirem donar 3 pases seguits per pròxims que es trobaren els nostres companys. Errades individuals, que no deuen tapar la bona intenció de l’equip.

L’Enguera tenia poques armes. Balonades llargues que conseguirem tapar amb dificultats, i internades a trompicons de un extrems poc tècnics, però que ens guanyaren per força. I en una de tantes, falta innecesària en la frontal de l’àrea, que transformaren de tir ras al pal del porter ( a pesar dels anys que porta David...jeje...). Res a recriminar-li, tots estavem igual.

La reacció que sabíem que aplegaria, es feu esperar més del compte. Quasi mitja hora en que no conseguírem entrar en el partit ni fer-nos amb el baló. Però les oportunitas aplegaren, tot i no poder ser culminades amb acert pels davanters, especialment per uns actius Juani i Manos.

Així transcorria el partit fins que en una jugada on res podíem esperar, traguérem un dubtós penal per mans del defensor, que les nostres Mans convertiren.
I a partir d’ací a tindre paciència. Tot i anar empatats, donarem la sensació sempre d’anar guanyant. Tranquils, tocant el baló, i sempre buscant la millor opció, o intentant buscar-la, perque ja us dic, no fou el nostre dia.
A la segona part tot se’ns ficà de cara per una rigorosa expulsió de un dels jugadors de l’Enguera. Agressió sí, però pocs esperàvem la roja.
El partit transcorregué tranquil. Ells amb alguna ocasió a baló parat que David solucionà bé, i nosaltres amb jugades més elaborades que no aconseguírem materialitzar. Un baló en profunditat que Joan no pogué rematar amb el porter superat, dos errades del seu porter que no encertarem a empentar dins de la seua porteria... Ja els teníem tancats al seu camp, i més tard o més prompte tenia que aplegar el gol. Encara que fora novament de penal i dubtós, a xut de Carles el baló impacta en el braç d’un defensor d’esquenes a la jugada... De nou Manos, de nou gol...
1-2 i tots contents...

Valoracions:

David: Ningú sabem més que ell, però se’ns quedà la sensació de que errà en el gol. Ho solucionà més tard, salvant-nos en diverses jugades, especialment a baló parat. Una eixida mal mesurada al final del partit casi ens costa dos punts, però no aplegà la sang al riu. En resum, complí una setmana més.

Carles: Com tots, se’n eixí del partit en moments puntuals per causes totalment comprensibles. Quant estigué no tingué excessiva feina. Anul•là el seu extrem, i de nou el trobarem a faltar més enllà del mig del camp. Provocà el segon penal, i l'expulsió del rival.

Borja: Li tocà ballar amb la més lletja. El seu extrem i capità feu alguna bona jugada de perill, però aconseguí frenar-lo suficient per a evitar-nos molt de perill. Circumstàncies no esportives el tragueren del partit, però deixà la feina feta.

Eloi: Un jugador que destacava per no amagar-se dalt, i que destaca per no amagar-se baix. Sense por a anar al xoc, ni por a rebre la pilota i jugar-la. Si aconsegueix tapar lo bona persona que és i juga agressiu, tindrem central, o davanter per a anys....

Escandell: (Comentari de Carles)El fet de no troar-se tan còmode com vullguera en la posició en la que juga fa que busque nous al·licients, com treure el baló jugat. I sempre no es pot. Ho féu en dues ocasions de forma clara, una incrïblement bé, l'altra errant i posant en perill l'equip. És segur i fiable. En la segona passà al lateral i seguí complint. Però si jo he de muntar la banda, tu també pots. Així que se'l tirà de menys en mig camp amunt. El vaig vore inclòs agressiu en una jugada. Perfecte. A, per cert, un central ha d'imposar-se i manar sobre el lateral de la seua banda.

Cerdà: Se li acaba la lliga massa prompte. Ha aplegat a final de temporada fort com ningú, i no troba rivals al mig del camp. Per ficar-li alguna pega, li faltà aportar més idees en atac.

Dani: Ens feu jugar apressa com mai, al primer toc, tot i que la falta d’enteniment o de precisió li feu errar més passes dels que ens té mal acostumats. Ell es qui marca el ritme de joc de l’Antella.

Juanjo: Ho intentà cada volta que tingué el baló, el nostre atac està en funció del seu estat de gràcia. Fou un partit massa embolicat per a que lluïra tot el que pot.

Juani: Notícia!! Va errar un gol!! Una setmana més fou el servei de catering de la UD. No li aplegaren balons en condicions totes les voltes que deuria, però quant aplegaren els transformà en perill. (Raquel esta setmana viatjà sense premi, però esta clar que fou un cas estrany)

Sergio Juan: Estigué bé en el que feu, el problema es que estigué una miqueta desaparegut, especialment la primera part. Tornà a incorporar-se bé en atac.

Manos: Dos gols per al que recentment havem elegit com el millor jugador de l’Antella. A falta d’un davanter pur, està agafant les funcions. Juga un altre partit, quant té el baló en els peus juguem segurs.

AL TECLAT: JOSEP ESCANDELL