Primera part en ulls de Josep...

CRÓNICA DE LA PRIMERA PART:

l'Alcúdia 2 - UE Antella 3

David, Carlos, Rafa, Josep (Teo m.45), Borja, Sergio, Xavi (Marcos m.70), Cerdà, Tito, Manos (Joan m.75) i Juani

Gols: Sergio m.15, Tito m.25 i Juani m.35

Segon partit consecutiu en que la UE ix a divertir-se. Segon partit consecutiu que no ens enfonsem en els mals moments. Eixe és el camí, ara som un equip.

Tenim un punt feble, i és l’únic que puc comentar de l’actuació ofensiva de l’Alcúdia en la primera part: les jugades a baló parat.
Així que els locals no tardaren ni 5 minuts en aprofitar-se’n d’una falta propera al vèrtex de l’àrea, per a marcar-nos en una jugada assajada en semi-errada.
No sé quin es el problema . Aparentment tots seguim al nostre, i sempre acaven pillant-nos. Ens falta agressivitat en defensa, i es nota la falta d’experiència d’alguns de nosaltres en eixes jugades, en eixes posicions.
Però si això és el que ens falta, el que ens sobra són la qualitat i les ganes de agradar-nos a nosaltres mateixa i al míster, que s’ho està guanyant a pols aguantant els nostres alti-baixos.
L’equip agraí moltíssim no sentir veus recriminant errades, sinò ànims per a la jugada següent, i el resultat fou el que vegerem.
Estiguerem genials en defensa. No la defensa, sinò en defensa. Quant la nostra línia de centrals juga al mig del camp, qualsevol equip s’ofega, a qualsevol equip se li apaguen les llums, especialment si mantenim les línies juntes com el diumenge.
Si a açò li sumem una nova actuació contundent del mig del camp, obtenim com a resultat la posessió de baló.
I ahí s’acavà el contrari. Tocarem el baló una i altra vegada, sempre en el seu camp. Les balonades pareixen estar desapareguent del nostre repertori, no tenim problemes per a traure el baló desde darrere, i molt menys per a inventar alguna jugada per banda, de la mà de Juani o Tito, que acaven en perill.
Els gols no tardaren a aplegar. Primer una errada del seu porter, que Sergio Juan aprofità per marcar a lo Raúl… Després un baló a l’esquena de la defensa que Tito convertí en un bon gol de vaselina, i finalment la genialitat setmanal de Juani, amb la colaboració inestimable del vent…( Necessitem moltes dedicatòries d’eixes per a Raquel).
Jo personalment em vaig quedar amb ganes de més…
Un aspecte important. Al vestidor en el descans ningú estava cansat. És la recepta màgica per a guanyar…que correguen ells, que ja ens encarreguem nosaltres de jugar a fútbol.

Açò es un parèntesi:
Opinió personal dels jugadors: Estaría genial que cadascú aportara la seua sempre. Així es premia lo bo, i s’intenta corregir lo mal. Jo només porte un any de futbol, i agraixc les crítiques, perque encara tinc molt que millorar. Espere que tots compartixquen aquesta opinió i no es senten ofesos ni res d’això…

David: Tornà a tindre poca feina. Patirem en les eixides per la falta d’enteniment en la defensa. Per lo demés, tornem a tindre porter en la UE.
Carles: Una assegurança de vida en defensa. Té condicions per a ajudar més a Juani quant pugem, i recursos per a traure el baló jugat en qualsevol circumstància.

Rafa: De nou contundent en la seua feina. No tingué ni una sola errada a pesar de patir marcant un delanter més ràpid que ell. Ens fica taquicàrdics en alguna ocasió..

Escandell: Aconsegueix que no s’aprecie que no juga còmode en eixa posició. No està a l’abast de tots. Qualsevol jugador es sent insegur (fora de lloc) quan el cambien de posició. Ell no, treballa com pocs. Potser lateral, o davanter, té qualitat, força i ganes. Acaba convertint-se en imprescindible.

Borja: Adaptant-se bé a la banda. Corregí els errors de la setmana anterior, i no li agafaren les esquenes. En atac entengué molt bé el partit de Tito, oferint bones jugades.

Cerdà: El capità de l’embarcació tornà a demostrar perquè ho és. Guanyà el mig del camp, i amb ell el partit. No s’amaga en ninguna jugada, i això s’agraix.

Xavi: L’enllaç que fa que els defenses no recurrim a la balonada. Estigué sempre prop de qui tenia el baló. Agressiu en defensa i en els marcatges, amb ritme de partits i entrenes seria insuperable per als contraris.

Juani: No explotà en velocitat tot el que podia, però li sobrà per a superar el seu lateral una i altra vegada. El “catering” de l’Antella en este partit, donà balons de tots els colors per al remat dels davanters.

Tito : Una setmana més entre els millors. Baixà menys, no ho necessitavem, i ho aprofità per a aportar internades fins la línia de fons e incorporacions que va vore recompensades amb un gran gol.

Sergio Juan: De nou esforç i ganes en una posició una miqueta massa avançada per al que sol jugar. Bon complement obrint balons a les bandes, i intentant remats.

Manos : Jugà còmode en una posició també una mica extranya. Aportà els detalls de qualitat i distribuí el joc, donant sempre idees dalt. Sols faltà que ho intentara més egoistament.

Autor: Josep Escandell