Potser eixa frase diu molt, potser no diu res. El partit contra el Xarafull de l’altre dia fou alguna cosa com “un querer y no poder”. Ells no feren més del que es té que fer en un partit fora de casa: marcar i guardar el resultar. Dos jugades aïllades, dos capiruxos de bastant qualitat. Nosaltres intentarem prous coses. En la primera part contra un equip tirat enrere i contra un aire que dificulta molt el joc quan bufa en contra en El Viver. 0 -1 al descans i tot deixat per a la remuntada. Sembla que l’Antella té un compromís amb els seus seguidors i s’encapritxa en oferir-los l’espectacle de la remuntada en cada partit que juga en casa. El problema és que de vegades les coses no són com es planegen i es trunquen. La UE eixí a pel seu objectiu en la segona part, reactivada per les paraules d’ànim al vestidor. Eixí activada, concentrada i a l’atac. Però tot restà més difícil quan en una jugada aïllada arribava el segon gol visitant. Sols feren això, però, necessitava més eixe equip mediocre?
Ens tirarem avant, de vegades de forma desordena i en presa. De vegades recorrent a eixe joc que agilitza la muntada del baló fins l’àrea contrària; la pilotà en llarg. I això no són maneres. A més, no es deuria de permetre en un camp com El Viver: 105 metres de llarg i 60 d’ample que cal que siguen aprofitats.
Marcà Teo de penal, demostrant que quan ix des de la banqueta i vol, aporta molt a la UE. L’Antella inclòs pogué empatar si l’àrbitre pita el penal que haguera tingut que xiular. No ho féu i els tres punts volaren. Com també volà molta de la il•lusió que es diposita en cada partit i en la temporada.
Segons David el porter hi ha molts que baixen a El Viver a passar el rato. No va ser capaç de nomenar cap nom, inclòs quan jo li ho proposà davant de tots els companys. Utilitzem el blog de forma crítica. Us convide com sempre a participar.
UE Antella 1 – 2 Xarafull
Alineació: David, Carles, Rafa, Borja, Cerdà, Xavi Mompó (Teo m.60), Dani, Marcos (Juani m.70), Tito, Joan i Eloy (Miquel m.70)
Gol: Teo (de penal)
-


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada