Balanç Final de Carles

En primer lloc cal que sapigueu que aquest any aquest espai serà el punt de partida d’El Davanter. Un El Davanter que m’agradaria que fora el primer en el que jo sols siga el director i l’organitzador dels comentaris que vosaltres aportareu a partir d’ara. M’agradaria que en El Davanter es registraren les vostres opinions, la forma en la que heu observat la temporada 2007/08. El que ací es penge després apareixerà en format paper per a que tots tinguen ocasió de llegir-ho.
Després d’aquesta matisació, comencem.
Punt d’inici: Què és el més destacat de la temporada? Què haguera pogut millorar? I què haguera pogut ser pitjor?
Què és el més destacat de la temporada?
Personalment considere que allò més destacable de la Temporada 2007/08 és la consolidació del bloc que actualment forma el planter de la UE Antella. Un planter de 15-20 jugadors consolidats i estables que faciliten que a Antella, pel que respecta a jugadors, el futbol estiga assegurat. Aquest any s’han incorporat Miquel, Marcos i Tito i s’han consolidat definitivament a l’equip Eloi, Borja, Joan, Rafa, Teo i Josep. Altres ja estem tota la vida (i el que ens resta)...Juani, Cerdà, Dani, jo mateix, Sergio, Part, Manos, Xavi, Juanjo...
La UE Antella ja no és un equip que pastisca precarietats. La UE ha deixat de ser un equip per passar a ser un bloc extraordinari de 15-20 titulars. L’equip varia, les peces es mouen, tots juguen i tots combaten en la lluita de ser titulars.
Sempre personalment, considere que han destacat, per regularitat, Juanjo i Eloi. El primer, demostrant que pot ser tant desequilibrant com eixe Juani que destaca en la Segona Regional. Ha sigut la temporada de la seua eclosió definitiva, confirmant que de mig camp amunt no hi ha qui el pare i que és titular indiscutible a la UE.
Eloi, per la seua part (com ja he afirmat alguna vegada) és una altra forma de concebre l’Antella. De davanter ofereix una eixida en llarg molt interessant però també una recepció en curt que demostra que sap el que fa. La sorpresa va vindre quan començà a destacar també en el centre de la defensa. De central ha complit meravellosament i ha ensenyat les seues facultats per treure jugant tots i cadascun dels balons que tocava. Sense més, diré, que en la darrera part de la temporada, Dani, Sergi Cerdà, Manos i Rafa han demostrat la seua importància i valia en l’equip titular i Tito que està molt preparat per ser el lateral esquerre titular de l’Antella durant molts anys.
Què haguera pogut millorar?
La confiança dels membres de l’equip quan no es formava amb l’alineació que ells creuien era la millor en eixe moment. M’explique. Per la UE Antella han passat aquest anys, jugadors de qualitat més que ressenyable i em sembla que, en molts moments, la seua absència es pagà amb la moneda del desencant i de la manca de motivació per part dels que si jugaven. Quan podien jugar però no jugaven jugadors com Sarrión, Monar, Manos, Dani o Juani, la resta de jugadors, al meu entendre, baixaven el nivell d’exigència. Sols quan comprengueren que la UE la formen el bloc que ha acabat la temporada, les coses començaren a funcionar amb fluïdesa.
I què haguera pogut ser pitjor?
L’Antella ha jugat massa sense porter i els reseultats encara han sigut bons. És un deute històric. Crec que mai trobarem el porter adequat. David ha complit com el que més i a la llarga, ha sigut clau en la remuntada final de l’equip. L’Antella ha d’estar molt agraït a aquest porter que ha respost sempre que se li ha demanat ajuda. Porters així són clarament més efectius que d’altres més espectaculars que duren deu partits. Este any, l’escapà la protagonitzà Paco.
La paciència de la directiva (Sergio Pastor, Juan Gómez, Antonio Juan i Benjamí Cerdà) i del míster Pep Badal és inacabable. Els primers fan possible el futbol en Antella. El segon fa possible el bon futbol.
Crec que vinc diguent-ho varies edicions de El Davanter. Expectatives baixes, resultats humils i favorables. Expectatives altes, bac segur.