Anna 2 - UD. ANTELLA 3

El millor partit de la Ud Antella en els darrers anys? Possiblement no, clarament no. El partit més emocionant de la Ud des que aquesta generació forma aquest equip? Si, segur que si. Un conjunt que té el coratge de seguir lluitant pel partit quan perd 2-0 en el minut 25 de la segona part és un equip que, com a mínim, apunta alt.
Que un partit es decidisca en el descompte sempre és motiu d'emoció, guanyar-lo és motiu de tornar-se'n cap a casa sense que res més t'importe. I això que, alguna vegada que altra ens ha ocorregut en contra, el diumenge va succeir a favor. I la setmana començà bé, la temporada 2008/09 també.
El partit no li regalà res a la UD que no es treballà. La primera part finalitzà amb 1-0 per l’equip local més pels errors nostres que per la pegada local, un equip (l’Anna que deuria d’estar en primera regional però que ha decidit no pujar, supose per problemes econòmics. Un equip, nogensmenys que este any també estarà dalt). El gol en jugada aïllada, millor dit en segona jugada aïllada sense més perill que el que pot facilitar un equip que defensa mal.
Segona meitat: La Ud que ix decidida a remuntar i, com sempre, un baló en llarg mal defès i segon gol. I dic mal defès, Víctor, perquè sé que és fora de joc (jo estava al costat i es deveres) i a més molt clar. Però cal pensar que no va a pitar-lo i hi ha que jugar també amb la idea que els àrbitres són patates en segona regional (sóc dels que pensa que no estan per baix del nivell demostrat pels equips). Passen els minuts i l’Antella que es mostra impotent però que no li gira la cara al partit. Falta a l’esquerra que treu Teo molt intel·ligent en curt i jo (Carles) l’enganxe bé per a que el baló es convertisca en un bon xut que es clava per l’esquadra. Qualsevol que l’haguera redactat haguera parlat millor del gol, vertaderament va ser increïblement bonic. Víctor diu que Beckham va passar per Anna.
El goll clavà definitivament el nostre equip al partit. El míster realitzà els canvis i l’Antella assetjà el rival. En els minuts finals, encertà Fran en tirar a Botella cap amunt, no per les seues dots com ariet sinó perquè és aleshores quan s’han de penjar balons a l’àrea i Botella remata tremendo. Ja en el descompte, el àrbitre ens regalà un penal que premià la nostra insistència. Falla Víctor (fruit més pel l’agotament propiciat per un gran partit que pels nervis del moment) i el rebuig l’empala Sergio, oportú en el millor moment. La pinya de l’equip fou monumental, l’ambient cal viure’l. 2-2 minut 92. Treu l’Anna, marren, l’agafa Juani, baló pegat als peus i carrera de 50 metres deixant rivals enrere. Sols podia ser gol i Juani marca. 2-3 minut 93. El summum, un plaer, un orgasme en forma de gol.
El resultat final, en la vida, sempre acaba explicant-ho tot.


Alineació: Julio, Lluís (Escandell m.76), Botella, Víctor, Carles, Dani, Sergio, Manos, Teo (Bello m.67), Juani i Eloi (Àngel m.63).
Gols: Carles (m.75), Sergio (m.92) i Juani (m.93)