The wall (EMFU 1-1 Antella)

The wall, per a qui no entenga masa d'anglés com jo, ve a ser algo com "el mur". I es que després del mur de Berlín i de la Gran muralla China, el més paregut que recordarem aquesta setmana a una pared infranquejable serà la porteria de l'Alcudia.

Són partits que no agrada jugar, tenim tot a pedre i poc que guanyar. Anem a fer la feina ràpid i cap a casa...eren els comentaris d'abans...
"No tenim pegada", "ha sigut un voler i no poder" eren els de després...

Hi ha mil maneres de definir-ho, i no cal extendre's molt, perque el partit fou un monòleg de la U.D. Antella, llevat de una falta que tragueren ells i que acavà amb el baló plorant dins de la nostra porteria. Lectures negatives no cal fer-ne, perque cadascú ja va fer la seua per la nit. Jo (Escandell) vaig somiar en el corner perfecte que no vaig encertar a rematar, Teo va somiar (o va tindre un malson) en el un contra un de la primera part que havera resolt el partit, Juani somiaria que centrava i un guant sempre desviava els centres lo justet per a que ningú rematara, i així cadascú tingué la seua.

Però no olvidem que el 12 seu somiarà en Juani i Manos trencant-lo per on volíen. Els mitjos hauràn tingut que comprar-se un baló farts de que Javi, Dani, Manos, Juanjo...no els deixaren tocar el nostre. Julio a penes tingué que dutxar-se.Vuic dir, que ja que tot lo negatiu està dit, algú té que recordar que el mateix partit contra un altre rival, havera sigut el partit de la temporada, i que el marge de millora no es colectiu (que seria el preocupant) sino individual. La base la tenim, creem oportunitats per a aburrir-nos, així que a clavar-nos la porteria en el cap.

Ja sé que ningú tindrà ganes de recordar aquest partit, però si vos servix de algo, estem a un punt menys del Chella (qui segueix sent la nostra referència), i a un punt menys del lideratge. S'ha deixat pedre una gran oportunitat per a traure ventaja, però això es tot. Tenim una oportunitat cada diumenge.

Així que alcem el cap i a olvidar l'Alcudia, o millor, a recordar-lo per a pagar-ho en el Moixent. Ànim xiquets,un tropesonet no es res, comparat en temporades que no ens alcem de terra...

Autor: JOSEP ESCANDELL