Poc a poc repunta la inflació (Antella 2 - 1 Tous)

Què difícil serà que ens guanyen posant sobre la xespa eixa actitud...És la principal conclusió que es pot treure del partit que acaba de finalitzar contra el Tous (2-1). L'Antella ha sigut l'Antella i, damunt, ha tingut gol en el moment perfecte. Perquè eixa també és important. Molts partits em fet el que deviem fer però després ha faltat materialitzar les ocasions en gols. Hui no, hui Eloi i Joan (tres goles ja) han demostrat qualitat per finalitzar els balons a la xarxa. La primera part ha sigut plena de la UD. S'ha jugat bé i s'ha treballat sempre amb intenció, amb saviesa i objectiu. Ha sigut en els primers quaranta cinc minuts quan han arribat els dos gols. Per cert, considere que els interiors s'han d'ensenyar més, han de tenir clar que la seua funció (no sols la de Borja) es treure el baló jugat des de darrere. Hui ho ha tingut clar Eloi però considere que no tant Miquel.

En la segona, al meu entendre, no s'han fet mal les coses. No ens em tirat enrere voluntàriament però era necessari que el Tous (un equip jove i amb pundonor per estar en els llocs de dalt) es tirés amunt. Això i l'expulsió de Borja que ha fet un gran treball mentre ha durat al tapiç futbolístic han fet que, al final, es pasés mal. El penal per a mi és just (encara que Salva diu que li pega en l'estomac). I segon "per cert", Víctor cal que tingues clar que no sempre treure el baló jugat és una bona opció. De vegades cal demostrar contundència, sobretot quan es juga sols en el nostre camp, amb l'aigua al coll... un baló en tres quarts de camp d'ells són trenta segons de relax...
Partit que es tenia que guanyar i que s'ha guanyat. Era un partit més difícil del que es pensava a priori...

Alineació: Juli, Carles, Botella, Víctor, Dani (Salva m.75), Borja (TR m.70), Miquel (Manos m.45), Eloi, Moisés, Joan (Xano m.75) i Teo (Álvaro m. 70).

Gols: Eloi i Joan