UE Antella 3-1 Rafelguaraf
David, que té la saviessa de la maduressa, ha entrat al vestidor al final del partit i ha dit: "Se'ns apega el futbol del contrari". Així és. La Ud Antella, davant el Rafelguaraf i sovint, és un equip camaleònic. Des de dins del camp, he de dir que no s'ha vist que la Ud haja jugat tant mal. Si que es cert que en totes les jugades em semblat molt previsibles i que el joc s'ha caracteritzat per ser lent. Jugavem contra el colista i se'm contagiat del seu futbol poc creatiu. Tanmateix, gaudim d'una cosa que no teniem altres anys...estem fent gols...els dos de la primera part són autèntiques jugades d'equip treballat i entrenat (pel que hi ha que reservar part del mèrit al míster). El primer jugada de tiralínies amb gran desmarcament de Joan, llest Manos i oportú Xano. El segon, subtil Manos i certer Joan.
Els errors de la primera part crec que han desaparegut en la segona meitat. S'ha controlat més el joc i han hagut menys problemes defensius. En tot moment s'ha intentat treure el baló jugat, des de Julio fins els davanters. I això és molt bona senyal. Hi haurà un dia que fent el mateix, amb més actitud i davant un rival que ens exigisca més (donat el nostre caràcter camaleònic) oferirem gran partits...
I, per favor, que seguisca venint la gent i que els que encara no venen que sàpiguem que anem segons i que els necessitem, que el calor del públic s'agraeix i que si confien en nosaltres acabarem oferint-los espectacle i una estona d'entreteniment...
Alineació: Julio, Carles, Botella, Víctor, Dani, Borja (Teo m.45), Eloi, Manos, Xano (Moisés m.60), Álvaro i Joan (Salva m.80).
Gols: Xano, Joan i p.p.
3 comentaris:
Jo crec que nosaltres tampoc estiguérem tan mal com per a dir això no?
És cert que el nostre mig del camp no la toca com el vostre, ni una parella de centrals tan seria i contundent.
La primera part hem estat prou bé, i la segona hem baixat, però no hem donat mala imatge.
Ens anul.len 1-2 en un fora de joc que no era ni de lluny, i això canvia molt les coses, vos havera costat més, encara que per lo vist a la segona part, igual havereu acabat guanyant.
La diferència és que vosaltres arriveu, i nosaltres no.
Ara per a Carles:
Tu ninot! que vaig a jugar jo a Antella i ni em nomenes? home que vaig crear tot el perill (poc, pero tot) i no dius res?
Ja t'agarraré ja... jejejeje.
Per cert, RafelguAraf...
Perdonam Espaldinha...sempre és satisfactori rebre a un ex company a El Viver...però tu no eres ni això doncs segueixes formant part de la UD i acabaras jugant amb nosaltres de nou...ho demostrares, a més, en la panxà que et pegares en això que demanares penal...jua jua jua...
Besos
Mal penalti primo!!
Jajaja! es que estava ja mort...
Publica un comentari a l'entrada