dimecres, 17 de febrer del 2010

Meteduradepata... UE 2-2 l'Alcúdia

Que bla bla bla, que si oe oe oe... totes les setmanes el mateix i crec que jo he arribat al meu tope... ¡Vaya meteduradepata la de esta semana, corazones! Ya pot estar Botella inspirat, desgallitar-se el mister en el vestidor, cridar Julio des de la porteria.. quan eixim empardalats no hi ha res a fer. Què va canviar entre la primera part i la segona és un misteri.. l´'unic cert és que ens deixàrem empatar per un equip clarament (però claríssimament) inferior. Si haguerem seguit jugant al futbol (eixe art de tindre el baló i passar-se'l, avançant metres fins arribar a la porteria i fer gol) haguerem guanyat el partit de carrer. Però no. El missatge en la mitja part no pot ser ¡aguantem el resultat!... este equip és més gran del que penseu (pensem) i en quatre victòries seguides podriem estar dalt del tot. Seria aleshores quan diriem "Ostia, som bons de deveres!. El missatge a la mitja part cal que siga ¡Poseu-se a eixe equip entre el pa i sopeu-se'l amb creïlles!!! Però no.
L'equip tirà al fem el bon partit realitzat en els primers quaranta cinc minuts. Per a una vegada que Manos marca un penalti...
Era una jornada important...però la UD s'especialitza en clavar la pota quan menys (o quan més) s'espera...

Alineació: Julio, Carles (Miquel m. 70), Botella, Víctor, Cerdà, Borja, Eloi, Manos, Teo (Álvaro m. 75), Juanjo (Joan m. 46) i Xano.
Gols: Manos i Xano

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Una de les coses que vos passa és la forma física que en les segones parts es nota i molt en alguns partits... Hi ha que apretar més el cul (i no follant!!) i entrenar més i amb més ganes!!!

A més, el dia de l'Albalat (tot i que fereu un grandissim partit) és va notar la gran diferència física que hi havia entre els dos equips.

ÀNIM PER ALS PROPERS PARTITS QUE ESTEU FENT UNA TEMPORADA MOLT BONA!!!

Anònim ha dit...

Ja es comentà que no és qüestió de la forma física, sinò de la motivació personal i l'ambició de cadascu per guanyar cada partit... un exemple clar el tenim al dia del Algemessí, som capaços de fer 2 gols, amb dos homens menys... no és un problema físic, sinò psiquic...
De totes formes, gràcies per l'observació...