dilluns, 1 de febrer del 2010

UE Antella 3 - Ràcing d'Algemesí 1

Quin partit més boig! Primer anem al merament informatiu: La UD Antella va vèncer ahir al Ràcing d'Algemesí B (que es presenta al Viver com a segon classificat) per 3-1 amb una actuació supèrbia de Joan Marí que aconseguí dos dels tres gols locals. Tot el conjunt antellà estigué perfecte amb una capacitat de concentració i d'entrega altíssima. La UD puja així fins la tercera posició de la classificació a un sol punt del Ciutat d'Alzira.

Anàlisi interpretatiu: Hi havia molta gent a El Viver i m'alagre per ells i elles perquè es visqué un partit tant emocionant como atípic, on allò establert d'avantmà fou trencant-se amb el pas dels minuts. L'encontre començà amb un gol de paràbola de difícil lectura de Josep Escandell. El que en principi era un centre acabà convertint-se en un autèntic golaç de més de 40 metres. Tot seguit i malgrat la boa actuació de la defensa, arribà un penal dubtós a favor del Ràcing que Julio aturà amb una solvència exquisida. Amb aquest resultat es retiren els dos conjunts al descans i després començà la bogeria. El baló és per a l’equip visitant des del minut 46. En un calentó del partit arribà l’expulsió de Moisés i després (un minuts més tard) la de Teo. Amb dos homes menys tot semblava a favor visitant però l’Antella aguanta i aguanta amb una defensa seria i segura. Quan l’assetjament era total, Joan s’encapritxa en convertir-se en protagonista i s’inventa una jugada de llibre, diblant al pas a tots i cadascun dels defenses que li ixen al pas. El 2-0 és eufòria.

L’àrbitre s’inventa un penal de Yuste que no existí sols que en el seu cap. El col•legiat estigué mal i a les dos expulsions local sumà després tres visitants ja quan el partit tocava a sentència. El penal transformat pel Ràcing i els visitants que se’n venen amunt en una reacció que els dura 15 segons. Joan i Juani treuen de centre i s’enfilen a l’atac. Passe del segon al primer, control i gol. El 3-1 és bogeria absoluta i eufòria continguda exterioritzada amb crits, balls, abraços i besos. La victòria es queda en casa.

Alineació: Julio, Carles, Víctor, Yuste, Escandell, Borja, Moisés (TR m.55), Teo (TR m.60), Joan (Eloi m. 85), Juani i Xano (Salva m.70 - Juanjo m.80).
Gols: Joan Marí (2) i Josep Escandell
M'encanta esta foto en la que se veu a Borja (jo estic al costat) ballant davant de Juani. Sobre Joan hi ha un montó de gent i Escandell i Víctor venen botant d'alegria de forma literal. Julio, mentrestant, està al fons festejan el gol amb Dani Calvo i Loterio (vint metres dins del camp). Grandíssim Calo que ha sabut captar el moment. Gràcies a Carmina.



5 comentaris:

david ha dit...

tot el resum molt b llevat q el penalti es cosa teua no t lleves les puses d damunt i li les fiques al yuste. ara q esta baixant home. jajajajajajaja

CarleSenso ha dit...

Mentida coxina!!! El penal (que no és penal) el provoca Yuste...vale que l'animem per a que seguisca baixant però, per favor, el periodisme cal que siga veraç...

Pepe ha dit...

grandes!!!
El Rafel també li va guanyar a l'Alcúdia, que supose vos vindrà bé per a deixar-lo un poc darrere...

Ultra UDA ha dit...

A banda de la venda de camises, veneu bufandes o alguna cosa més per l'estil??

Ànim, que enguany guañem la lliga.. ¡¡¡Visca l'UDA!!!
¡¡¡GROC I NEGRE OÉ!!!

Anònim ha dit...

no va ser culpa ni de carlos ni del chuki,el jugador del racing va ser listo provocant el penalti buscant el contacte amb el chuki que estava ha hon tenia que estar fent la cobertura a carlos,sel va inventar el arbrit que no se va enterar del tot el partit lo unic que feia es traure targetes i trencar el partit