Ciutat d'Alzira 2-1 UD Antella

La veritat és que creure en les conspiracions pot semblar ridícul en ocasions, però molt fàcil en partits com el del divendres davant el Ciutat d'Alzira. El àrbitre és una autèntica banda, un destartal que no sap ni on té les targetes. El penalti que ens prohibí sumar un punt no és ni volent-ho però clar, com els mals colegiats, havia de compensar la pena màxima que Manos erra en la primera part.
Anem per parts. La UD eixí certament engarrotada al partit i molts jugadors es veien constrenyits pels nervis. El 1-0 arribà i sentà bé, doncs una vegada tot perdut ja no podíem perdre més i començarem a soltar-nos i fer joc. Manos podé empatar en els últims minuts del primer parcial. En la mitja part arribà la faceta antideportiva, amb insults i agressions per part de quatre impresentables del Ciutat d'Alzira. No cal dir res. Ells soles es defineixen. La segona part fou totalement de l'Antella. S'empatà per mitjà de Moisés que demostrà estar sempre atent als rebots. Després arribà el penal inexistent i el gol de la victòria local. Una pena. El Ciutat d'Alzira es distancia a cinc punts de l'Antella en la segona posició.

Alineació: Julio, Carles (Sergio m.80), Víctor, Escandell, Juanjo, Borja, Moisés (Álvaro m. 70), Teo (Eloy m. 35), Xano (Juani m. 75), Manos i Joan.
Gol: Moisés.