UD Antella 2 – 2 Sumacàrcer
Alineació: Julio, Carles, Eloi, Botella, Salva, Borja (Samuel m. 80), Miquel (Cerdà m.75), Juani, Manos, Joan (Moisés m. 65) i Juanjo (Teo m. 65)
Gols: Manos (penalti) i Eloi
En una de les millors entrades que ha viscut El Viver en els darrers anys, la UD Antella i el Sumacàrcer visqueren un derbi apassionant que després de mil incidències acabà en tables. L’equip veí s’avançà en dues ocasions, sols podent l’Antella empatar en les acaballes de l’encontre.
El partit començà amb una inesperada igualtat que es traduí en ocasiones en ambdues porteries. La treta d’una falta lateral es traduí en una defensa antellenca dèbil que permeté fins a tres remats del Sumacàrcer. El resultat no podia ser altre que el gol. L’expulsió de l’autor del gol per llevar-se la samarreta i veure la segona groga, tanmateix, minorà el poal d’aigua freda. Tot seguit, a més, arribava el penal que suposà l’empat de Manos.
La segona meitat fou completament de l’Antella. Tota, sencera. Cal dir que en cap moment es crearen ocasiones d’exagerat perill i que el Sumacàrcer, clavat darrere, tampoc patí en excés. Ells intentaren eixir a la contra amb jugadors ofensius ràpids. En una d’elles, Alonso provocà el gol de Botella en pròpia porta, després de que Eloi li impactara el baló en les cames al intentar despejar-lo. A mi personalment (i sóc Carles) em va entrar fins a rissa. Em vaig riure subtilment pensant en tant injust com és el futbol, en el que per molt que faces, de sobte, arriba una tonteria i t’enfonsa el partit. No és que l’Antella estigués meravellant a l’espectador amb el seu futbol però és que el Sumacàrcer s’havia limitat a defensar-se amb un home menys per no rebre el segon gol. I es trobà de nou al capdavant. L’Antella sols pogué empatar quasi al final amb un gol d’Eloi a porta buida però el regust era ja, ineludiblement, negatiu.
Alineació: Julio, Carles, Eloi, Botella, Salva, Borja (Samuel m. 80), Miquel (Cerdà m.75), Juani, Manos, Joan (Moisés m. 65) i Juanjo (Teo m. 65)
Gols: Manos (penalti) i Eloi
En una de les millors entrades que ha viscut El Viver en els darrers anys, la UD Antella i el Sumacàrcer visqueren un derbi apassionant que després de mil incidències acabà en tables. L’equip veí s’avançà en dues ocasions, sols podent l’Antella empatar en les acaballes de l’encontre.
El partit començà amb una inesperada igualtat que es traduí en ocasiones en ambdues porteries. La treta d’una falta lateral es traduí en una defensa antellenca dèbil que permeté fins a tres remats del Sumacàrcer. El resultat no podia ser altre que el gol. L’expulsió de l’autor del gol per llevar-se la samarreta i veure la segona groga, tanmateix, minorà el poal d’aigua freda. Tot seguit, a més, arribava el penal que suposà l’empat de Manos.
La segona meitat fou completament de l’Antella. Tota, sencera. Cal dir que en cap moment es crearen ocasiones d’exagerat perill i que el Sumacàrcer, clavat darrere, tampoc patí en excés. Ells intentaren eixir a la contra amb jugadors ofensius ràpids. En una d’elles, Alonso provocà el gol de Botella en pròpia porta, després de que Eloi li impactara el baló en les cames al intentar despejar-lo. A mi personalment (i sóc Carles) em va entrar fins a rissa. Em vaig riure subtilment pensant en tant injust com és el futbol, en el que per molt que faces, de sobte, arriba una tonteria i t’enfonsa el partit. No és que l’Antella estigués meravellant a l’espectador amb el seu futbol però és que el Sumacàrcer s’havia limitat a defensar-se amb un home menys per no rebre el segon gol. I es trobà de nou al capdavant. L’Antella sols pogué empatar quasi al final amb un gol d’Eloi a porta buida però el regust era ja, ineludiblement, negatiu.
3 comentaris:
Cada u tindrá la seua visió, supose que en part subjectiva. Per a mi un gran partit del Sumacarcer que va jugar quasi tot el partit en 10 i després en 9. La noticia diu que el Sumacarcer la unica cosa que va fer va ser defensar-se, supose j...o que jugant amb 10 i després amb 9, i amb un equip en teoria superior com es l'Antella que la temporada passa ens clavà 7 gols, hagues sigut molt poc intel·ligent tirar-se avant a lo loco. No te cap sentit altra visió si sabem alguna cosa de futbol. El 1er gol de l'Antella ve d'un fora de joc, l'arbitratge en general molt casolà, d'aço no es comenta res. I com a ex-jugador de l'Antella tambe podriem dir que s'espera molt més de l'Antella que amb 1 i 2 homes més en el terreny de joc i al seu propi camp, no va ser capaç de crear massa perill, i aixina ho vaig dir personalment a alguns jugadors i ex-companys meus.
Per cert, l'Antella va fer varies entrades dures, i coses del futbol també, el Sumacarcer acabà el partit amb 9, sense pegar ni una patadeta fora de lloc en tot el partit. La sensacio que deu tindre l'Antella despres de vist lo vist al terreny de joc, es guanyar un punt en lloc de pedren dos, perque vau marcar en el ultim minut.. i com dic, l'Antella no va crear apenes perill.
(Pitxi, Sumacarcer)
Quan al arbit no estic d'acord, no va ser un mal arbitratge.
Respecte a "la inesperada igualatat"... em pareix una falta de respecte cap a l'equip contrari q no mereix cap comentari més.
L'Antella va fer una merda de partit contra 11 primer, contra 10 quasi tot el partit i finalment contra 9. El sumacarcer és va mereixer l'empat.
Si no ho he aconseguit, ho sent...Considere que el Sumacàrcer es treballà l'empat i se'l mereixia.. de fet va ser el primer que li vaig transmetre a Javi Alonso sols acabar el partit... L'Antella tingué, fàcil, el 70% de la possessio del baló en la segona part, acceptant que les ocasions de gol no van ser com per tirar-se les mans al cap. "Inesperada igualtat" supose que era fins ara... a partir d'ara l'opinió serà diferent (sempre i quan el Sumacàrcer mantinga el mateix interès en tots els partits que contra l'Antella).
Publica un comentari a l'entrada