L'era de Cruyff

UE Antella 2 – Carlet 1

David, Borja (Carles m.55), Escandell, Rafa, Part, Cerdà, Dani, Juani (Teo m. 45), Sergio (Manos m.65), Tito i Joan (Eloy m.45).

Gols: Juani m.20 i Tito m. 59.

Aplega un moment que la falta de motivacions passa de ser un problema, per l’ansietat que provoca no aconseguir uns objectius, a ser una vendició. Crec que el que va passar aquest diumenge al viver va ser precisament això. Ningú baixarem a jugar contra el Carlet, sinó que baixarem a jugar en l’Antella. A gaudir d’una vesprada agradable en companyia de la nostra gent. D’ahí la relaxació, en el bon sentit de la paraula, que visquérem tot el partit.
Sabíem que ells tenien poca cosa amb que fer-nos mal, pel que ens vegerem sorpresos com de costum un parell d’ocasions en balons a l’esquena de la defensa. Però no feia dia per a córrer, no feia dia per a xillar-nos, com de costum. Així que Dani i Cerdà decidiren que el millor era baixar el baló, i esborrar el mig del camp del Carlet. No hi havia pressió, i en ocasions el baló circulà com tots els que som de l'era de Cruyff demanem, fent córrer als altres.


Un gol, que naixqué de la pillería i sobretot de la qualitat, no féu més que relaxar més la situació a l’Antella, i exaltar els ànims en el rival. A partir d’eixe moment el Carlet es dedicà a protestar-li al àrbitre, renunciant en gran part a les seues opcions d’emportar-se el partit.
Els visitants només complicaven la vida jugant entre les línies defensives de l’Antella, el que en ocasions ens feu tancar-nos en excés, quant estàvem continguent-los tot el partit en el seu propi camp. Cal destacar les poques pilotades llargues que eixiren de darrere, tot i no jugar amb la defensa més tècnica de la que disposem, en un bon treball de Borja i Miguel, i sobretot de Tito, que defensà inclús millor del que atacà.
Això sí, tingueren les seues ocasions, inclús ocasions clares, en alguna jugada en que l’acumulació de gent dalt aconseguí sorprendre’ns.
Tot i les poques ocasions de les que gaudirem, s’aplegà a la mitja part en el partit guanyat.
La segon part més del mateix, això sí, amb les agulles de l’Antella en el camp (Teo i Eloi), les jugades ja no moríem en la línia de tres quarts, sinó que érem un poc més incisius, amb el Cervell de l’equip, Manos, repartint balons des de la mitja punta. Crearem alguna jugada que, com comentà Cerdà, no s’havien vist en tot l’any. Balons des de la defensa, a la mitja, passant per la mitja punta i obrint balons als extrems, per a acabar en nombrosos centres, que només trobaren a faltar un bon rematador.
Per la seua banda, el Carlet despertà marcant un gol al que no hi ha que ficar pegues. Dos contra dos i superant bé als centrals, tot i que sí, era fora de joc.
Però lluny de desmoralitzar-nos, teníem tan clar que anàvem a guanyar, que la reacció no tingué pal•liatius. Golaç en la primera ocasió de la que disposarem, i de nou a controlar.
En els últims minuts el de sempre… Un poquet de cansament, sumat a les últimes culatades de ganes del rival, per a passar més apurs dels necessaris.
Aquest diumenge ens divertírem…

Enviat especial encarregat de la crònica: Josep Escanell


David: No tingué feina. Complint.
Borja: Molt bé quant estigué en el lloc. El pillaren en alguna ocasió que s'incorporà a l'atac.
Miguel: Com sempre. Tractà de jugar el baló, i ho agraírem a l'hora d'eixir de baix.
Escandell: Expeditiu, atent, contundent i ràpid, poc més se li pot demanar a un defensa. Potser sols una cosa: Quan es juga de central, es juga de central, no d'interior esquerra i ha han algunes jugades (d'eixida de baló jugat) que cal evitar.Si Juani perd un baló està Cerdà o Part per a córrer, difícilment, si Rafa perd una baló podrà estar Eloi per a córrer (entre d'altres coses, perquè no és la seua feina)CADASCÚ A DE TENIR CLAR QUINA ÉS LA SEUA FUNCIÓ EN EL CAMP I INTENTAR DIVERTIR-SE EN ELLA. Comentari feet per CarleSenso (després de l'humil gest d'Escandell de parlar de tots i no dir ni una sola paraula de si mateix).
Rafa: Correcte. Molta seguretat per dalt, no tingué problemes quant aconseguirem controlar la seua mitja punta.
Cerdà: Fent quilòmetres com feia temps. El mig del camp fou seu, i tragué el baló de la manera més senzilla possible.
Dani: Fa jugar més que juga. Pareix que no toque el baló i misteriosament sempre eixim en el baló jugat. És sempre l'opció d'emergència, si no pots, balons a Dani. Si vinguera tots els partits parlaríem d'un altre Antella
Tito: Llarguíssim recorregut per la banda, que de vegades li fa pedre eficàcia dalt. Guanyem molt tant ofensivament com defensivament.
Juani: No tocà molts balons. No li fa falta. 1 toc és un gol.
Sergio Juan: Ficà les ganes de sempre. En la primera part ho intentà molt associant-se amb Joan.
Joan: només li falta culminar en gol les grandíssimes idees i iniciatives que mostra en atac.